Heretge

Constate la meua heretgia del valencianisme, la constate perquè estic fart. No s'altere el lector, no m'he passat al bàndol espanyolista, continue sent independentista. Però el valencianisme i la esquerra valenciana, tant lligats l'un a l'altra encara que no sempre tenen per què coincidir, m'avorreixen. I ho fan perquè no aporten res nou, hom vol fer un País, hom construir una societat més justa però a l'hora de portar-ho a la pràctica l'únic que es pot constatar és una actuació enormement infantil. Uns constant "per què"? Com si els valencians fórem les víctimes en un vaixell portat a la deriva per la fúria dels elements. I només es deixa portar, aquell qui vol.
El Corredor Mediterrani, sembla tocat de mort perquè Espanya i França han pactat reforçar el Corredor Central. Les reaccions? "Ens volen eliminar", "tenen por als catalans i valencians", etc... El típic fatalisme de sempre. Tokugawa Ieyasu tenia a la temperança com una de les majors virtuts, i amb temperança i un poc de coneixement, se pot dir que en uns anys (2015, me pareix) s'ha d'alliberar el sector ferroviari. La divisió de la antiga Renfe en Renfe i Adif, va en eixe camí, ja planificat d'antuvi. Quina importància té? Doncs que ara una empresa privada pot construir les línies ferroviàries que crega oportunes, i això té uns indicis, el govern Sarkozy porta uns anys assajant el model privat, i les primeres inversions privades al respecte que ens toquen de prop s'estan fent a la Catalunya Nord, no al centre dels Pirineus. És molt més barat construir per ahi una línia. Així que calma, i observació.
Amb això, s'han afegit les veus de Compromís, que després d'haver escollit a tots els seus representants, es presten ràpidament a dir que si els votem aniran al Parlament a defensar el Corredor Mediterrani. No se jo com vorà Equo, la construcció d'un seguit d'infraestructures que han de tocar el paisatge... I esque esta és altra, si la barreja IPV i Bloc era explosiva, aturada pel congelant dels 180.000 vots, els artificiers decideixen pactar amb un nou partit d'àmbit estatal, en el qual no són pocs els que tenen fòbia al nacionalisme. Ben pensat senyors, arriscant al màxim, total si després tot bota pels aires la única cosa que pot passar és que es cree més desil·lusió (Compromís 1.0), però els valencians ja estem acostumats al fatalisme... Allò d'Estellés de que ens han parit per a vetlar.
I esque en línies generals, tot deixa molt a desitjar; la esquerra i el valencianisme tenim una visió molt "orientalista" de nosaltres mateixos, tota una pluja de tòpics que ens auto-imposem i amb els quals provem de fer política. Una gran errada, perquè l'únic que fem és cultureta, que no cultura. I amb esta ens auto-enganyem. No és negar la qualitat de novel·les i escriptors en la nostra llengua, ni dels assajos, ni de la tasca intel·lectual que portem a terme; però sincerament, aportem alguna cosa al món? Està la nostra veu en la primera fila de les qüestions intel·lectuals del nostre moment al món?
Per tant, decidisc fer-me un heretge. Heretge perquè renegue del fatalisme, perquè estic fart de sentir-me una víctima, perquè no vull llençar-me més al coll de ningú ni dividir el món en bons i roïns, perquè vull comunicar i no parlar per parlar, heretge perquè el model "L'espill" i "l'Octubre" no aporten res, només ens mirem al melic contínuament. Heretge, perquè vull, -perquè com deia aquell- tot comença en u mateix.