La importància de dir-se TV3

“Milers de persones es manifesten pels carrers de València a favor de TV3”, francament posats a escollir haguera estat millor “Milers de persones es manifesten pels carrers de València a favor de més democràcia, més assistència social, drets per a tothom, més poder públic, una televisió pública valenciana de qualitat, la independència, etc...”. Reflexionem en la imatge. Milers de persones, corregisc, milers de valencianistes majoritàriament d'esquerres que se'ls suposa (o que s'atorguen) un nivell cultural elevat i que apel·len contínuament a la raó, es manifesten perquè els han tancat una cadena de televisió. Molts dels quals, els haureu sentit alguna vegada menysprear com la televisió desmobilitza a la gent front a qüestions “importants”. L'autor d'este text no està en contra de TV3 (ahir estigué a la manifestació), tampoc està a favor de la actuació de la Generalitat valenciana, este autor defensa la llibertat d'expressió i el dret a manifestar-se lliurement pel que a hom li rote. Però este autor forma part d'eixa gent que ahir es manifestava ,i opina que la escala de prioritats de la seua gent, amb la que s'identifica, està de cap per avall. Afegiré el fet de situar al PP en el centre de tota la nostra atenció; que és allò que ell volia.

Bé, provem d'analitzar un poc. Per què TV3 ha aconseguit mobilitzar milers de persones, en una de les manifestacions més multitudinàries que s'han produït els últims anys a València? Perquè TV3 és un símbol. Tots coneguem Fuster, tots coneguem Nosaltres, coneguem també la influència que ocasionà; tinguem-ho present. Quan hom intenta valorar TV3 sempre apareixen les mateixes coses, primera cadena de televisió que emeté en la nostra llengua, la cadena amb la qual milers de xiquets s'introduïren en la llengua de Fabra, i la cadena que a l'hora de donar la previsió de l'orat... perdó, el temps, en posava en un mapa junt als nostres germans de llengua. Açò últim (el mapa) és un dels factors importants que la fan símbol, això i ser la televisió de Catalunya. Platònicament, Catalunya és l'equivalent a la idea del Bé en la ment de gran part de la gent que ahir es manifestà. I esque Catalunya és el paradís, tots tenim exemples fàcils als que accedir: l'AVL és roïna, l'IEC és bo; Camps és un franquista, Mas un conservador civilitzat; la Ciutat de les Arts i les Ciències és una obra d'especulació, el Fòrum fou una obra que consolidava la posició internacional de Barcelona... La mitificació d'allò català provoca eixes boniques mostres d'irracionalitat “racional” quan un català es queixa de, per exemple l'IEC, sempre n'hi ha un valencià disposat a dir “No se de que te queixes l'AVL és pitjor”; tinguen per segur que l'AVL no és considerada pitjor perquè ho siga des d'un suposat punt de vista objectiu. Ho és a priori, perquè en la escala de valors la paraula “Valenciana” és un problema, que s'agreuja més quan la enfrontem a la paraula “Catalans” de l'IEC. I esque que l'auto-odi valentí té més d'una cara. N'hi ha l'auto-odi del valencià que adquireix una mala consciència i s'aboca a les imatges construïdes pel nacionalisme espanyol, però com ja hem vist n'hi ha el valencià que igualment s'aboca a les imatges construïdes pel nacionalisme català, que no té per que ser precisament fusterià, malgrat que els que s'aboquen, s'hi consideren fusterians.

Retornant als símbols. Estos tenen una importància capital en la vida humana, els símbols evoquen les nostres visions del món, per això quan ens ataquen un, la reacció natural és defensar-lo, ja que ens estan atacant en realitat el nostre món, la nostra escala de valors que defineix com ens relacionem amb el que ens envolta. Caldria fer una reflexió sobre la conveniència dels símbols, sempre cal. Així doncs, i aplicant la objectivitat, TV3, és la televisió dels valencians? No, més enllà de l'espai meteorològic i de les visions esbiaixades amb les que se'ns representa. Ja ho vaig dir en una entrada anterior, allò valencià és mesurat sempre en funció d'una escala de valors subjectius de catalanitat, és a dir, allò identitari valencià és bo i apareix al Telenotícies si té com a referent la catalanitat i els seus suposats valors (modernitat, democràcia, identitat, europeitat...); allò polític valencià que apareix fa referència a la no-catalanitat, en este cas la hispanitat amb els seus contra-valors (corrupció, populisme, regionalisme...). TV3 està lluny de ser una televisió pensada per als valencians. Deixa prou a desitjar com a símbol propi valencians; ara bé, ja ho he dit els símbols són necessaris, per tant el que cal en este cas, és mirar la escala amb la qual prioritzem uns o altres. En este cas pense que les prioritats estan totalment capgirades; en una data simbòlica com és el 25 d'Abril, la esquerra valencianista deuria apel·lar a símbols més importants com la fi del Regne de València i a valors i actituds pròpies de la esquerra. Seguint l'exemple de l'últim 9 d'Octubre, el lema “Drets socials i nacionals”, condensava prou bé quina deuria ser la nostra via a seguir pel que fa a símbols importants. Dalt de la colina ens deuria estar esperant un futur millor, no Josep Cuní dient “Prou!”.

Així doncs, ahir la gent que plenava el trajecte entre les dues portes que queden en peu de la antiga muralla de la ciutat no seguia el model àrab, com el promotor de l'acte vol fer vore. Ni tant sols hi era present l'esperit que l'any 77, més enllà de l'estil transicionero de la gent gran escoltant a Llach, plenà les mateixes torres de Serrans amb gent d'arreu del País per a reivindicar-lo, per a reivindicar un país que significava democràcia, igualtat, oportunitats, progrés, etc... De moment ja hem fet d'Eliseu Supporters a lo Hashim Thaçi, hem repetit el tòpic i hem definit més el marc dels nostres enemics; l'any que ve, més?