Superficialitat

Hom s'aventura a dir, des de la nostra posició del valencianisme esquerrà a qualificar el PP de fer política superficial. Hom només ha de pensar en eixes grans construccions i infraestructures innecessàries com la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'aeroport de Castelló o l'AVE a València i la Ciutat de la Llum, i una vegada construïdes aviat el PP s'entesta a posar el cartell de "Som Comunitat" i en el cas del PSPV, Alarte junt a l'AVE i un "Somos alta responsabilidad". Vet ací la superficialitat política, és a dir plenar eixe buit de "els polítics fan alguna cosa?" amb construccions vistoses. Això no és nou, se feia fa 1000 anys i dintre d'altres 1000 es continuarà fent. Potser coincidirà el lector que el problema de fons és la frivolitat la qual ràpidament ha assaltat el joc democràtic, on els problemes de fons no es sol·lucionen sinó que s'amaguen sota una bona capa de ciment, paper publicitari o minuts en espais televisius o radiofònics. Podria pensar el lector també, que això és un problema de grans partits i que del PSPV-PSOE cap a l'esquerra, això no passa.
La esquerra alternativa també fa el mateix, això si, a la seua escala. La frivolitat política en este cas ateny més al missatge i a la manera de raonar els fets, supose que eixa és la diferència entre estar sempre en la banqueta i tindre el poder efectiu. Desgraciadament en el nostre univers es divideix moltes vegades el món en dons grans blocs, els nostres i els altres, en una actitud que ratlla de vegades l'infantilisme. Coses com "si tu que eres l'altre i fas A, jo diré que no a A", són prou habituals sense una explicació de fons, al contrari: "València no pot tindre la Ciutat de les Arts i les Ciències, perquè és una ciutat humil", supose que si no fora una ciutat humil podria permetre's el luxe d'especular i dilapidar diners.
Té collons quan te trobes gent alternativa que utilitza els mateixos tòpics que un "comú" qualsevol i després projecta la imatge de "diferent". Per exemple m'he trobe de vegades amb comentaris respecte als àrabs i els musulmans com "són molt masclistes", quan la seua experiència en eixe camp és haver vist a un magrebí cridant a una dona en els més informats, en els que no és simplement la projecció d'un tòpic general, això si li serveix a la persona en qüestió per a dir que tots els musulmans són així (curiosament, plantejant-li a la mateixa persona un tòpic respecte a nosaltres mateixos fet per gent que viu més al nord que nosaltres, condició indispensable, es sentia ofès. La gallina de dalt caga a la de baix). Se el cas d'un conegut que anà a Egipte i quan tornà començà a dir perles com: "els que construïren les piràmides eren persones d'una civilització superior, perquè ara els egipcis no treballen, que això ho he vist jo al carrer", supose que si la persona és més bruna no ens adonem de que fan 50º i treballar en eixes hores no és gens recomanable. El mateix conegut defensa la lliure sexualitat de les persones, però el fet que Rita Barberà siga (presumptament, siguem justos) homosexual és motiu per a fer broma i clavar-se amb ella no pels seus aspectes polítics, sinó pel fet de ser homosexual. Quina és la diferència entre el meu padrí conservador i creient catòlic, i el meu amic alternatiu d'esquerres quan en el fons tallen a les persones per un mateix patró? És a dir, per a tots dos són àrabs/musulmans, són homosexuals, són rojos o fatxes, etc... però mai persones complexes, pel simple fet de ser "altres".
El mateix fet bota de les experiències personals als mitjans alternatius que serveixen, bàsicament, per a generar opinió entre este col·lectiu, que reconec simplifique ací com a "alternatius" per facilitat (toca, jo també sóc superficial). La revista Eines d'este mes n'és un bon exemple. Tracta, principalment, del Levante Feliz i així una edició destinada a criticar els tòpics i la frivolitat de la dreta del nostre País, esdevé un passeig dels tòpics i la superficialitat de la esquerra del nostres País (senyera amb blau VS senyera sense, inclòs!), així els valencians som en general menfots, ja que el menfotisme és una actitud inherent de la nostra societat, som idiotes perquè preferim fundar una falla a una associació de veïns (seriosament, no veiem la potencial simbiosi dels dos afers?) o simplement opinem que vivim en un bon territori malgrat que no siga així, ves per on estem a Matrix o al Marroc. Al final el que se pot extreure de tot açò és que allò transformador o alternatiu, no és una qüestió d'etiquetes, i per altra banda que estem contínuament dient-nos que la responsabilitat no és nostra, és de la societat valenciana, que no sap ser. Vora 40 anys estancats amb eixe discurs, com diria un dels nostres polítics mafiosos, (ens) va benne.